antoninavarro

En el bloc del Postgrau de Teatre en l'educació, on Jorge Picó imparteix classes, fa temps que posàrem un comentari sobre l'única obra de teatre clàssic que tindrem enguany al Festival de Sagunt a Escena. És una només, quasi com una mostra (que també passarà pel Festival de Mèrida) però us podem assegurar que valdrà la pena.
Penseu que és imprescindible la cultura clàssica en la formació dels nostres joves. Nosaltres sí, al CEFIRE de Sagunt fa temps que treballem amb el grup de Cultura Clàssica i l'assessoria de clàssiques, vertaders especialistes en tallers interactius on s'inicia l'alumnat en l'estima pels clàssics: la mirada grega que permet distingir la bellesa, els referents mitològics base de tota la nostra civilització, la llengua i les expressions vives encara entre nosaltres, etc.
No es pot concebre una formació artística sense uns bons coneixements de cultura clàssica. Entreu ací>>> i documenteu-vos abans d'anar a veure "El amor del ruisenor".
Anna Gascon
La web 2.0 ha posat al servei del professorat una sèrie d'eines d'incalculabre valor. Una d'aquestes eines són les Wiki, paraula hawaina que vol dir ràpid i, com a eina ens serveix per organitzar els recursos d'aula en diferents programes on line.
Ací teniu alguns dels wikis que hem creat per si hi voleu participar:

- Wiki de POESIA DE BUTXACA. Coordinadors Begonya Mezquita i Antoni Navarro.
- Wiki de Resolució de conflictes amb recursos dramàtics. Coordinadora Rosa Llopis.
- Wiki de TEATRE PER A LA COEDUCACIÓ Coordinadora Anna Gascón.
- Wiki de Mategmagia y dramatización. Cordinadora Lucía Arce.
Aquelles persones que esteu interessades i voleu col·laborar en algun dels projectes podeu escriure'ns als diferents coordinadors i us ajudaran a començar. Si el que voleu és aprendre recursos per convertir-vos en blogfessors o senzillament per a introduir-vos en el món de la web educativa, al CEFIRE de Sagunt convocarem pel setembre un seminari anomenat Blocs & beers obert a tothom (aprofiteu l'estiu per posar-vos les piles). De moment doneu una passejada pel bloc de l'assessoria d' àmbit lingüístic, o busqueu termes relacionats amb la web educativa a la wikipedia com per exemple aquest de "dramatització".
antoninavarro

Després de veure aquest espectacle tan impactant ens atraviríem a dir que "Herrumbre" és el Guernica del s. XXI en versió dansa, reflexionant sobre les injustícies de les guerres. No sé si us semblarà acertada la meua observació, però la sensació incòmoda que va saber crear en els espectadors (de l´espectacle ixes amb tota mena d´emocions excepte amb la del conformisme), el trencament i la innovació estètica, i la capacitat de compromís de denúncia demostrada per Nacho Duato amb aquest ballet són excepcionals. Contempleu el "Guernica", una vegada més, i aneu a veure Herrumbre. Espere els vostres comentaris.


antoninavarro
"La poesia és a la dansa, el que la novel·la és al teatre"
Aquells i aquelles que vulgau completar la vostra educació artística heu d'anar a veure l'espectacle de dansa del CND (Compañía Nacional de Danza) dirigida per Nacho Duato els dies 27, 28, i 29 a La Nau de Sagunt dins del Festival Sagunt a Escena.
'Herrumbre' tracta sobre la tortura, concretament sobre las motivacions que porten a un home a arribar a aquests límits. "No m’he centrat en cap classe de tortura en especial. He vist moltes fotos als mitjans de comunicació, fotos estremidores com les dels presoners de Guantánamo, o en pàgines d’Amnistia Internacional". Després dels fets i l’anàlisi, Nacho Duato comenta que amb el seu ballet ha intentat comprendre.

L’escenografia, dissenyada per l’arquitecte vienès d’origen iraquià Jaffar Chalabi, gira en torn a un mur que "els ballarins aniran transformant al llarg de tota l’actuació en una presó, una càmera de tortura...".

L’espectacle té una hora de duració i està dividit en dues parts. La primera amb el ballet 'L'homme' com la segona anomenada 'Herrumbre', també "parla de la fragilitat, l’amor i la mort, encara que musicalment i coreogràficament són molt diferents".

En 'L'homme' Duato s'ha inspirat en una composició del músic romanés Kurtág (basada en el fragment de 'la flor' de l’escriptor hongarés Peter Bornemisza), mentre que per a 'Herrumbre', el coreògraf parteix d’una composició para celo electrònic de David Darling, música de New Age mesclada amb música de Pedro Alcalde y Sergio Caballero, directors del Festival Sónar de Barcelona, que són els encarregats de "contraposar" la lírica de la música original amb "sorolls provocadors, com de presons, de porcs, d’helicòpters" i "de transportar a l’espectador a diferents espais físics".

L'espectacle Herrumbre us farà redescobrir el llenguatge de la dansa i les seues relacions amb la poesia com deiem a la cita, i de pas prendre consciència que el teatre utilitza un llenguatge total on per a gaudir-ne s'han de conéixer totes les expressions artístiques i literàries. De fet, Nacho Duato sempre busca inspiració en tota mena d'expressions i en aquest cas és la poesia de Ángel González i el seu poema "Chatarra" que li donen el contrapunt a les seues coreografies.
PROPOSTA DIDÀCTICA: Per llegir més poemes de Ángel González entreu ací>>> i si voleu fer activitats de dansa i poesia amb els vostres alumnes és molt senzill. Es tracta de proposar-los de traslladar a un altre llenguatge el poema, com per exemple a dansa. L'activitat consisteix a preparar el comentari literari del poema, no com un exercici tancat en ell mateix, sinó com una recerca documental per a què puga ser ballat: context on l'ubicaríem, objectes que hi poden apareixer, colors-sabors-textures-olors-sorolls que pot suggerir el poema, tipus de moviment, estructura gràfica que tindria el poema, imatges o quadres amb el que els relacionaríem per simulitud o per contrast, músiques, etc.
antoninavarro

Serveis a domicili. Circ Pànic
Vídeo enviado por avecteatre
“Què tenen a veure una turista (amb roulotte i ulleres de sol) i un lampista (amb Vespa i caixa d'eines), si ella està de vacances i ell va per feina?...,. Una avaria escandalosa els aplegarà contra una màquina irreverent i s'hi barallaran colze amb colze, cara a cara, i si cal, l'un sobre l'altre. Per sort, la parella no està sola: “l'Obèlix”, un gos-lleó aprenent de lampista, els ajudarà a superar els tràngols més desconcertants .”
En aquest espectacle, Circ Pànic integra les tècniques de circ als quefers de la vida qüotidiana en una alegre i tendre paròdia de les relacions de parella. Els personatges juguen a posar la banalitat a l'alçada del deliri i els seus exercicis adquireixen una dimensió còmica i sorprenent que ofereix diferents lectures segons l'edat dels espectadors.

*PER SABER-NE MÉS sobre el grup CIRCPANIC
No sabem quants de vosaltres escoltàreu la publicitat del Festival Eclèctic que prometia 9 hores continuades d'espectacles teatrals per al divendres de la setmana passada. Nosaltres que no pararem d'inventar estratègies per despertar en els nostres alumnes i companys l'estima pel teatre posàrem ací la informació pertinent.
Però, hem de dir-vos que de tot, a penes podem salvar com a "teatre" aquest grup Circpanic que va presentar el seu espectacle "La Carabana passa". Ens va resultar refrescant, poètic i d'una execució tècnica (respecte als números de circ) impecable. Tant és així que el públic ni s'inmutà en escoltar les músiques i atraccions de festa que proposaven altres dos espectacles simultanis a l'altra banda de la basseta de la Ciutat de les Ciències.
Parlàrem amb ells. Els agradà la idea de vindre invitats al Festival Teatre+Educació de L'Eliana 2007. Estem en la faena. Buscar espectacles per a joves, però espectacles d'aquells que creen espectadors!!! S'accepten suggeriments. Aquest grup n'és un, entreu a veure el seu anterior muntatge, mentre ells pengen a la pàgina el darrer.
Bon divertiment, aquest estiu i bon teatre.
antoninavarro
Paco Zarzoso estrena amb èxit Arbush a El Grec de Barcelona amb una obra divertídissima on els comentaris de Bush no sé sap si són d'ell o de Grouxo Marx. Es repta al públic a trobar quines han estat les rèpliques reals com la vida mateixa del prisident de l'Imperi.
antoninavarro
Aquest cap de setmana a La Nau de Sagunt es presenta En un lugar de Manhattan d' Els Joglars i volem que tot el món que li agrada el teatre no puga dir que no ha hagut informació puntual informació sobre un dels millors festivals valencians el Sagunt a Escena.
Els Joglars fan una versió personalíssima de l'obra del Quixot. Albert Boadella, aprofitant l'aniversari com ningú, dóna una altra "vuelta de tuerca" a la desídia cultural d'aquest país.
NOTA: Per tal que recuperem la transcendència d'aquest festival de SAGUNT A ESCENA que enguany està ple d'autors, actors i directors valencians, volem dedicar aquest post a l'ingent treball de documentació que estan fent les xiques que porten la pàgina de Teatres de la Generalitat. Aquesta web en perfecte binlingüe, dóna compte de tots els aspectes relacionats amb el teatre nacional i internacional des d'una perspectiva valenciana, es molts clara de navegar amb tutorials i guies de cerca, i té un amb gust estètic
antoninavarro
Les terres que envolten la Mediterrània són, com és ben sabut,
particularment aptes per al desenvolupament d'una sociabilitat
que té en el carrer el seu espai privilegiat d'expressió
LLOC: Ciutat de les Arts i les Ciències. Espectacle gratuït per a tots els públics i de caràcter festiu
HORA: 22.30 h. DIA: dissabte dia 15 de Juliol
"Mai plou a gust de tots" i ja se sap "després d'una gran tronada vénen dies de sequera" i així va, fa massa temps, la nostra programació cultural... Però, ja està bé de lamentar-se (qui no s'organitze que no es queixe) i cal que aprofitem les ofertes culturals que de vegades sense ordre ni concert (Panem et circenses com sempre) van apareguent a les cartelleres valencianes.
Un dels espectacles que no us podeu perdre és aquest Veles e vents de Xarxa Teatre. Per als que no coneixieu el grup, recordar-vos que va nàixer a la dècada dels 80 amb la voluntat d'arreplegar la tradició popular (veieu les pàgines sobre festes populars on s'inspiren) per convertir-la en espectacle. A l'estil dels Comediants i arreplegant la tradició de folkloristes i antropòlegs com Joan Amades, aquest grup internacional de la Vila-real, en els seus espectacles recrea mites, llegendes i personatges literaris de la nostra cultura com ara aquest Veles e vents inspirat en Ausiàs March.
Arran d'aquest espectacle us volem fer algunes reflexions:
  • Al llarg del nostre territori s'han conservat les anomenades Festes Parateatrals (El Misteri d'Elx, L'auto dels Reis Mags de la Canyada de Biar, La Moixaranga d'Algemesí, La Carxofa de Silla, les santantonades, la Patum de Berga, etc.) que són un patrimoni cultural únic que ens donen les claus per a entendre'ns i saber orientar les accions i la gestió cultural del present.
  • El teatre, i també les altres arts com el cinema, la música o la dansa, deurien estar lligats a la vida del carrer, especialment a la Comunitat Valenciana. No per una voluntat falsament popular (Panem et circenses), sinó pels aspectes de socialització i convivència que fan que els receptors augmenten el seu grau de participació.
  • Les institucions i gestors culturals depenents de l'erari públic haurien de seguir un pla coordinat on l'oferta cultura responguera a uns objectius centrats en l'oci cultural i la formació del gust dels espectadors. Així doncs, la innovació, la recuperació de la tradició i l'estabilitat en la programació, haurien de ser els trets distintius d'una oferta cultural continuada i adequada als temps.
  • La gestió de tot tipus d'esdeveniments culturals hauria de córrer a càrrec d'empreses valencianes i de professionals lligats d'una manera o altra a la nostra cultura.
antoninavarro
El Festival de Sagunt a Escena es considera la cita amb el teatre més important per als valencians. Des d'aquest observatori de la realitat teatral valenciana ens volem fer ressò no només d'espectacles escolars o dels que relacionen teatre i educació, sinó també d'aquells esdeveniments que considerem d'una certa transcendència i que no podeu perdre-vos com aquest festival organitzat per Teatres de la Generalitat.
Comença la programació amb aquest clàssic del teatre de la comèdia de l'art a càrrec de la companyia del Piccolo Teato di Milano, considerat com el teatre nacional italià. El codi de la commedia dell'arte segueix uns patrons de construcció de personatge a través de dotar a cada maschera-personaggio unes significats que cada interpret li va aportant. Ferruccio Soleri, actor italià que interpretarà Arlequí a la representació de La Nau i que està realitzant uns tallers de coordinats per l'ESAD de València, ha estat un dels grans en aportar nous matissos a aquesta màscara.


LLOC: La Nau del Port de Sagunt HORA: 22.30 h. DIES: 15 i 16 de juliol

antoninavarro

Mentre esperem que Anna Gascó penge més imatges del taller de teatre que ha portat a cap aquest curs, us posem ací una imatge del seu grup que va presentar un espectacle molt fresc sobre els perills de l'amor on no faltaven reflexions sobre la violència contra les dones, el despertar a la sexualitat, la necessitat d'estima que tots tenim, etc.

En resum va ser un bon exemple de com el teatre pot servir per a l'educació emocional dels adolescents. Posted by Picasa