Antoni Navarro
Les terres que envolten la Mediterrània són, com és ben sabut,
particularment aptes per al desenvolupament d'una sociabilitat
que té en el carrer el seu espai privilegiat d'expressió
LLOC: Ciutat de les Arts i les Ciències. Espectacle gratuït per a tots els públics i de caràcter festiu
HORA: 22.30 h. DIA: dissabte dia 15 de Juliol
"Mai plou a gust de tots" i ja se sap "després d'una gran tronada vénen dies de sequera" i així va, fa massa temps, la nostra programació cultural... Però, ja està bé de lamentar-se (qui no s'organitze que no es queixe) i cal que aprofitem les ofertes culturals que de vegades sense ordre ni concert (Panem et circenses com sempre) van apareguent a les cartelleres valencianes.
Un dels espectacles que no us podeu perdre és aquest Veles e vents de Xarxa Teatre. Per als que no coneixieu el grup, recordar-vos que va nàixer a la dècada dels 80 amb la voluntat d'arreplegar la tradició popular (veieu les pàgines sobre festes populars on s'inspiren) per convertir-la en espectacle. A l'estil dels Comediants i arreplegant la tradició de folkloristes i antropòlegs com Joan Amades, aquest grup internacional de la Vila-real, en els seus espectacles recrea mites, llegendes i personatges literaris de la nostra cultura com ara aquest Veles e vents inspirat en Ausiàs March.
Arran d'aquest espectacle us volem fer algunes reflexions:
  • Al llarg del nostre territori s'han conservat les anomenades Festes Parateatrals (El Misteri d'Elx, L'auto dels Reis Mags de la Canyada de Biar, La Moixaranga d'Algemesí, La Carxofa de Silla, les santantonades, la Patum de Berga, etc.) que són un patrimoni cultural únic que ens donen les claus per a entendre'ns i saber orientar les accions i la gestió cultural del present.
  • El teatre, i també les altres arts com el cinema, la música o la dansa, deurien estar lligats a la vida del carrer, especialment a la Comunitat Valenciana. No per una voluntat falsament popular (Panem et circenses), sinó pels aspectes de socialització i convivència que fan que els receptors augmenten el seu grau de participació.
  • Les institucions i gestors culturals depenents de l'erari públic haurien de seguir un pla coordinat on l'oferta cultura responguera a uns objectius centrats en l'oci cultural i la formació del gust dels espectadors. Així doncs, la innovació, la recuperació de la tradició i l'estabilitat en la programació, haurien de ser els trets distintius d'una oferta cultural continuada i adequada als temps.
  • La gestió de tot tipus d'esdeveniments culturals hauria de córrer a càrrec d'empreses valencianes i de professionals lligats d'una manera o altra a la nostra cultura.