antoninavarro

El Festival de Cartagena La Mar de músicas comença avui i nosaltres ens morim de ganes d'acostar-nos a aquesta ciutat que ha sabut crear i mantenir un esdeveniment cultural pensat des del servei a la ciutadania. La idea del seu coordinador Paco Martín consisteix a educar el gust i la sensibilitat a partir de totes les arts. Cada any trien un país (enguany toca sudàfrica) i ens porten tot allò important que existeix en música principalment, però també cinema, pintura, literatura, etc. A més, el Festival organitza uns premis artístics en el país homenatjat per fomentar les noves promeses.

El director del festival "Paquito", com l'anomenen els amics, és un mestre d'escola amb les idees molt clares i va presentar el projecte fa molts anys per crear un referent, a la Comunitat de Múrcia, del que s'anomena música ètnica o música d'arrel.

Altres festival semblant a no perdre's són Pirineo Sur o, més a prop, Música al castell de Dénia. I si no teniu possibilitats de desplçar-vos sempre els podeu escoltar a Radio 3 que es fan ressò de tots ells. Per més informació ací>>>

antoninavarro
Josep Lluís Gràcia, membre d'AVEC, professor de Ciències Socials i de dramatització a l'IES de Vilamarxant i cantant del Cor de L'Eliana, presenta al CEFIRE d'Alzira el curs Estratègies dramàtiques per a dinamitzar l’aula. Entreu a la pàgina del Cefire o crideu per a informar-vos. Aquells que us interessa investigar sobre les possibilitats didàctiques de l'art dramàtic no s'ho podeu perdre.
Plaça Casasús, 4 Tel: 962404326
Fax: 962405137 E-mail: 46401581@centres.cult.gva.es

DATA INICI: 03/07/2006 DATA FINAL: 07/07/2006 HORARI: de 09:00 a 14:00 h

OBJECTIUS:
- Reflexionar al voltant de les potencialitats educadores de les estratègies dramàtiques.
- Oferir recursos didàctics innovadors davant els nous reptes socioeducatius.
- Exposar les bases metodològiques per als tallers d'expressió i comunicació.

CONTINGUTS:
- La dramatització com a eina per a l'educació en valors.
- La improvisació teatral per a la intervenció sociocultural.
- La dramatització com a espai per al desenvolupament dels multillenguatges.
- Dramatització i resolució de conflictes a l'aula.
- La utilització de recursos teatrals en les diferents matèries del currículum.
antoninavarro
Fa temps que tenim la idea de posar en marxa una mena d'observatori de la situació de la didàctica de l'art dramàtic a l'ensenyament i a la socientat. Però tenim por. Com podreu imaginar els resultats poden ser desesperants, i no tant pel ressò mediàtic d'aquesta mena d'activitats (que en són molts com després veurem), sinó per l'actitud del professorat i de la societat envers les manifestacions creatives a l'aula en general.
A hores d'ara ningú posa en dubte la importància de la creativitat i per tant de l'art dramàtic en la nostra societat. Cada vegada la gent és més conscient que amb aquest tipus d'activitat a l'aula s'aconsegueixen molts objectius curriculars:
  • El teatre com a art del col·lectiu ensenya als alumnes a treballar en equip i amb uns objectius determinats.
  • El teatre en tant que art que es basa en el domini de les estratègies d'expressió i comunicació és un instrument imprescindible per a les classes d'idiomes com de fet passa en els millors centres que utilitzen els rolle playing, les tècniques d'improvisació, i/o els jocs dramàtics per inventar tota mena d'activitats per a l'expressió oral (vegeu els portfolios com a requisit de la UE en matèria de didàctica de les llengües).
  • El teatre en la seua dimensió sociològica analitza la història dels conflictes humans i les vies de solució d'aquest, la qual cosa el converteix en el millor instrument per a la prevenció de la violència escolar i social.
Però per què el teatre té tanta poca importància en els currículums i en els plans generals d'educació?

Per tal de respondre a aquesta pregunta i per sensibilitzar a la comunitat educativa sobre aquest recurs didàctic de primer ordre volem iniciar ací una mena d'observatori de la situació de l'ensenyament de l'art dramàtic a l'Estat Espanyol i de la seua utilització didàctica. Us convidem a enviar-nos comentaris i enllaços que anirem afegint al llistat.

Comencem si voleu amb una notícia apareguda avui al diari EL PAIS, on el periodista repeteix els tòpics de sempre, sense analitzar la proposta en profunditat: el voluntarisme dels profes que s'hi dediquen, la reconducció d'algunes vides perdudes dels alumnes que per mitjà del teatre troben sentit a la seua assistència a l'institut o, la més recurrent de totes, que aquesta experiència no sabem si servirà per a alguna cosa però de segur que serà inolvidable per a ells:

Luisa Casas, la impulsora de todo, no deja de insistir en que el grupo, por el que han pasado ya más de 60 alumnos, trata, simplemente, de "enganchar" a los chavales. "Esto no es para resolver problemas. Lo hice porque intuí que era lo que debía hacer". "Y todo esto que se ha generado, ¿sirve de algo? Sí, aunque no sé exactamente para qué -se responde ella misma-, quizá se llevan consigo una experiencia vital irrepetible".

El teatro es pura escuela

Que està molt bé Lluïsa, però que hem d'anar a més! No voldríem que prengueres aquestes línies com una crítica, ans al contrari com un reclam de la teua experiència per sentar les bases d'una reivindicació de la dramatització a les aules com a recurs imprescindible. Aprofitem el ressò mediàtic del teu projecte per analitzar alguns trets de la didàctica de la dramatització, però hem d'anar a més.

Els d'AVEC us proposem doncs amb aquest observatori anar afegint els elements que fan del teatre una eina imprescindible per a les aules. De moment fem un seguiment on line de la tasca de la Lluïsa:

Fórm sobre l'obra Com si fos Bob a la xtec

El Sat com a teatre de ciutat.

antoninavarro
Valentí Piñot ens invita a gaudir del seu últim espectacle. Fa temps que ens havia comentat la proposta i ja ens va semblar interessantíssima: jocs de teatre en estat pur, recreació de mites universals amb un llenguatge nou, incorporació de la vis còmica de Valentí que tant bon resultat li ha donat sempre. Allí ens veurem.
“Alguna cosa fa olor a podrit a Dinamarca i no són les meues canonades, jo les tinc ben netes, brillants i més polides que una patena...”
TELMAH el llànties
Escrit, dirigit i interpretat per:
dimecres 21 de juny a les 21:00 hores
TEATRE PRINCIPAL
de Castelló de la Plana
plaça de la Pau, s/n
estrena de l’espectacle
TELMAH, és el lampista, el llauner, el llanterner del palau dels Hamlet a Dinamarca un dels llocs més sinistres i perillosos d’Europa.

Des del sistema de comunicació de les seues canonades veu, espia i escodrinya totes les maquinacions, conspiracions i complots de la cort: L’assassinat del rei pel seu germà Claudi. L’aparició de l’espectre. La innocència i la resplendent puresa d’Ofelia, el seu amor ocult. L’ànim inconstant, les depressions i la pregunta que mortifica al príncep Hamlet “Ser o no ser...”

Basant-se en la tragèdia Shakesperiana, “Hamlet, príncep de Dinamarca”, posant-la dins d’una trituradora i finalment filtrant-la en el cap d’un pallasso, apareix el personatge TELMAH, conductor sense carnet d’un espectacle on l’humor, les intrigues i la tragèdia es barregen i on amb la seua frescor i espontaneïtat, dona vida a quasi totes les escenes i personatges de l’obra.

Un espectacle on l’espectador queda imbuït amb els mateixos dubtes del príncep Hamlet, no sap si riure per la forma que utilitza TELMAH amb la seua interpretació o plorar per la tragèdia que ens explica.
antoninavarro
  • Le gusta y reivindica el teatro irreverente, contracultural, borde, fuera del sistema.
  • Intenta hacer un habla cervantina, sencilla y directa que haga posible la comunicación.
  • Que le gusta la figura del perdedor, del descolocado y nos ayuda a comprenderlo.
  • Que, en verdad, el hombre lucha siempre contra la realidad.
  • Que piensa que todos estamos profundamente locos aunque no lo sepamos....
  • Dice que el escenario pertenece al mundo del arte y el libro al de la cultura.
  • Dice que todos llevamos un conferenciante dentro y en cuanto uno se descuida, le soltamos nuestra verdad..
  • Que la televisión es enemiga del teatro porque buscamos cosas inmediatas y el teatro requiere reflexión.
  • Que el teatro, como es antieconómico, necesita apoyo y protección. Incluso el teatro llamado “comercial” tampoco lo es.
  • Que el teatro es frágil, necesita del contacto directo con el público.