¡Hazlo tu! Au, vinga fes-ho tu!
La xiqueta de la foto guardava cua darrere meu impacient. Trobava que seria molt fàcil encertar el ferro dins de l'obertura. Pels que s'ho miren des de fora sembla molt fàcil com li va passar també al xiquet equatorià que s'ho mirava expectant. L'escena estava servida. Com en una comèdia d'equívocs els que ja havíem passat per l'experiència d'haver intentat introduir el ferret per l'obertura savíem dels nervis que produeix no aconseguir el que des de fora semblava tan fàcil. El riure en el seu estat més primigeni "riure de les desgràcies dels altres" estava assegurat i el quidproquo* de la comèdia de situacions també.

Si voleu veure vídeos entreu ací>>>

Quidproquo: Equívoc que condueix a confondre un personatge amb un altre. El quidproquo pot ser intern a l'obra (veiem com "X" confon a "Y" amb "Z"), extern (confonem a "X" amb "Y") o mixte (de la mateixa manera que un personatge confonem a "X" amb "Z"). El quidproquo és una font inesgotable de situacions còmiques, però de vegades també tràgiques (Edip, El malentés d'A. Camus).
Patrice Pavis Diccionario del teatro (Dramaturgia, estética, semiloía)